Em sap greu si només els entretingues, vull millorar-los

G. F. Händel

Rèquiem de Mozart.

"Ja que la mort, ben mirat, és el veritable objectiu de la nostra vida, m'he familiaritzat tant des de fa uns anys amb aquesta veritable i millor amiga de l'home, que la seva imatge no tan sols no té res de terrorífic per a mi, sinó que és, ben al contrari, apaivagadora i consoladora. I dono gràcies a Déu que m'hagi concedit el goig de tenir l'ocasió —vós m'enteneu— d'aprendre a conèixer-la com la clau de la nostra veritable felicitat."
Wolfgang Amadeus Mozart en una carta al seu pare Leopold, datada el 4 d'abril de 1787.
Mozart va veure morir cinc dels seus germans i quatre dels seus sis fills. En aquesta carta, escrita en el context de la malaltia del seu pare, reflexiona sobre la mort des de l'optimisme i el consol d'un fill davant els darrers dies de vida del seu pare.
Mozart va rebre l'encàrrec de compondre una missa de Rèquiem per part del Comte Franz von Walsegg. Aquest tenia per costum encarregar obres a compositors que després feia passar per seves i, en aquest cas, volia una missa de Rèquiem per celebrar els funerals de la seva dona. El 5 de desembre de 1791 Mozart moria i això alterava completament els plans del noble. Però Constanze, la dona de Mozart, no volia perdre l'encàrrec (ni la retribució que comportava) i necessitava algú que pogués finalitzar l'obra. Van ser varis els compositors que van rebutjar l'oferiment d'acabar-la (Eybler, Freystadler, Stadler), i, després d'algun intent més o menys encertat, va ser finalment Süssmayr (sembla que el menys experimentat dels candidats) qui va acceptar la tasca de finalitzar la missa.
Süssmayr va ser pagat per Constanze amb la condició que el seu treball quedés en el més estricte anonimat. Ningú havia de saber aquesta trama, ja que si aquesta autoria parcial de Mozart es descobria, el Rèquiem perdria valor de cara a les editorials i al públic. El 10 de desembre de 1791, cinc dies després de la mort de Mozart, s'interpretava l'obra (només l'Introitus i Kyrie) a l'església de Sant Michael en ocasió de les exèquies funeràries del mateix Mozart, i el gener de 1793 s'estrenava l'obra sencera en un concert en benefici de Constanze i els seus fills.
Mozart va escriure el seu Rèquiem des del coneixement de la tradició de la música sacra vienesa, on trobem ressonàncies de compositors com Michael Haydn o Florian Gassmann. El concert s'obre amb la Symphony i el primer número de l'obra d'Handel, The Ways of Zion do mourn. Aquesta obra va servir de model per l'inici del Rèquiem, amb el qual comparteix la melodia de coral luterà Herr Jesu Christ, du höchstes Gut (Senyor Jesucrist, tu ets el bé més alt). Una melodia que crea una interconnexió musical i emocional entre les dues obres.
L'abril de 1963 es va descobrir un manuscrit de Mozart que contenia uns apunts d'una fuga sobre un Amén. No queda clar perquè Mozart no va tirar endavant aquest moviment, ni si Süssmayr va tenir l'oportunitat de veure aquest esborrany. Però el que sí queda clar és que aquesta fuga anava destinada al Rèquiem: al final del Lacrimosa. D'aquesta manera l'obra queda estructurada sobre tres fugues que exerceixen de pilars de la composició, (Kyrie, Amén, Cum sanctis tuis). Es tracta d'un fragment de 16 compassos que ens ajuda a entendre millor aquesta obra i a descobrir la seva apassionant història compositiva.
Amb motiu del funeral de Beethoven es va interpretar el Rèquiem de Mozart, amb l'afegit d'un Libera me (un text de la Missa de Rèquiem que Mozart no va compondre) escrit pel músic vienès Ignaz von Seyfried (1776-1841). L'obra de Seyfried s'ajustava perfectament a l'obra inacabada de Mozart, ja que està en la mateixa tonalitat de Re menor i tenia una instrumentació similar. Es tracta d'una composició que va ser molt popular i àmpliament utilitzada a la Viena del segle XIX.
El Rèquiem va ser una obra de gran èxit arreu d'Europa fins a convertir-se en la música preferida per les grans ocasions funeràries entre la noblesa i l'aristocràcia. A la península Ibèrica es va difondre àmpliament per les catedrals, on s'hi han trobat còpies a Màlaga, Jaén, Cervera, Olot o València entre d'altres. Les catedrals adaptaven les obres segons les possibilitats de la capella de música de què disposaven.
Avui concretament escoltarem el Rèquiem en una particular versió trobada a la Catedral de Pamplona que va ser interpretada el 1844. En aquesta versió els trombons i el timpani se suprimeixen (i en alguns moments el contrabaix pren el paper del timpani!!); les trompetes se substitueixen per trompes i els corni di bassetto per clarinets. En resulta una sonoritat nova, més fosca, amb l'ús de nous colors instrumentals, que no trobem a la versió original.
La música té el poder de transcendir el temps, d'ajudar-nos a comprendre les emocions i els pensaments més profunds de l'ésser humà. Avui, ens endinsarem en obres que reflexionen sobre la mort i la transcendència, creades per compositors que han capturat la profunditat de l'esperit humà. El desig universal de comprendre i trobar consol en la mort ressona a través d'aquestes notes, i ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia percepció de la vida, la mort i el més enllà.

Johanes Passion de J.S. Bach

Passió versus Passió: un diàleg possible